3 de juliol de 2006, 13:03h, Metro de València, Línia 1, estació de Jesús.
43 morts, 47 ferits, 0 responsables.
43 morts, 47 ferits, 0 responsables.
Tres anys després, el pitjor accident de metro ocorregut a Europa, queda ignorat per la ciutadania, pels mitjans de comunicació, per la justícia i per l'administració. Pareix que res no ha passat, no hi ha cap responsable, ningú diu cap cosa al respecte... tot queda condemnat a l'oblit. Sembla que a aquest país la justícia i la responsabilitat no hi tenen cabuda, no li interessen a ningú. Però cada dia 3 de cada més, al centre de València, es concentra l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol per mantindre viva la memòria de totes aquelles persones i per continuar exigint respostes.
València consternada, vestida de dol,
ciutat en penombra, sinistre juliol,
crespons i banderes, silenci sepucral,
semblants d'impotència que mai
no podrem oblidar.
Però com és possible? Com ha pogut passar?
La gent és pregunta i ningú vol parlar.
Prou de comèdies, volem la veritat.
Sabem que el govern té les mans
tacades de sang.
No es pot negociar amb el dolor,
ofendre les víctimes de l'accident,
sense pietat, sense compassió.
Aquesta és la gota que fa
vessar el got.
Per què tanta urgència en la investigació?
Per què tanta pressa? De què tenen por?
No n'hi ha responsables, no n'hi ha dimissions,
democràcia tocada de mort.
València consternada, vestida de dol,
ciutat en penombra, sinistre juliol,
crespons i banderes, silenci sepucral,
semblants d'impotència que mai
no podrem oblidar.
No es pot negociar amb el dolor,
ofendre les víctimes de l'accident,
sense pietat, sense compassió.
Aquesta és la gota que fa
vessar el got.
No cal buscar nous arguments
per creuar les fronteres de la indignació.
Alcem tots la veu amb convicció,
paraules en l'aire, terratrèmols en el cor.
En memòria de tots i totes les oblidades!
[Línia 1 - Pau Alabajos (Teoria del Caos)]
València consternada, vestida de dol,
ciutat en penombra, sinistre juliol,
crespons i banderes, silenci sepucral,
semblants d'impotència que mai
no podrem oblidar.
Però com és possible? Com ha pogut passar?
La gent és pregunta i ningú vol parlar.
Prou de comèdies, volem la veritat.
Sabem que el govern té les mans
tacades de sang.
No es pot negociar amb el dolor,
ofendre les víctimes de l'accident,
sense pietat, sense compassió.
Aquesta és la gota que fa
vessar el got.
Per què tanta urgència en la investigació?
Per què tanta pressa? De què tenen por?
No n'hi ha responsables, no n'hi ha dimissions,
democràcia tocada de mort.
València consternada, vestida de dol,
ciutat en penombra, sinistre juliol,
crespons i banderes, silenci sepucral,
semblants d'impotència que mai
no podrem oblidar.
No es pot negociar amb el dolor,
ofendre les víctimes de l'accident,
sense pietat, sense compassió.
Aquesta és la gota que fa
vessar el got.
No cal buscar nous arguments
per creuar les fronteres de la indignació.
Alcem tots la veu amb convicció,
paraules en l'aire, terratrèmols en el cor.
En memòria de tots i totes les oblidades!
2 escrits:
Sembla que ens hem ficat d'acord en actualitzar sobre el mateix... Però es que avui no hi ha treva: em sembla increïble que, després de la massacre, hagen quedat impunes tots els rapinyaires del govern valencià i s'haja difós tot entre notícies superficials.
A la gent ja no l'interesa que un fill haja perdut la seua mare o que una família sencera haja quedat inscrita al llibre de defuncions de l'Estat Espanyol com a "víctima d'un accident" només.
I els culpables? Els responsables de tota aquesta massacre?
Un bes, Pauet!
Sí, vaig penjar un video del Pau eixe mateix dia... i res no passa... Quin país!
Publica un comentari