La remor d'un poble

Sonen les dolçaines en la plaça de Sant Agustí, decenes de milers de persones volen fer sentir la veu. Les paraules cobren força, hem fet nostra la ciutat, ja s’enlairen les banderes per damunt dels nostres caps...

La nostra història és una història difícil i inexplicable: malgrat els casos de corrupció, el desgast urbanístic, l'educació patètica que patim, els intents d'ofegament de la nostra llengua i cultura, el segrest dels mitjans públics, la manipulació mediàtica i un llistat de coses que no acabaria mai d'escriure, la societat valenciana continua endormiscada, sense voler obrir els ulls. Ja és igual si ens destrossen la nostra terra, si ens fan ser uns analfabets o si ens furten els nostres diners, el senyor Camps i tota la seua elit segueixen sent aclamats i recolzats per la gran majoria de valencians i valencianes.

Però ahir una xicoteta remor es va deixar sentir pels carrers de València. Desenes de milers de persones eixiren al carrer per protestar contra els casos de corrupció que envolten el País Valencià, com els destapats arran el cas Gürtel, i per demanar la dimissió del Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps. I tot això, arran d'una campanya iniciada a la xarxa social Facebook pel Col·lectiu contra la Corrupció.

Em recorria una estranya, però molt bonica i plaentera sensació quan veia a totes les portades dels 'grans' diaris la preocupació pels casos de corrupció dels i les polítiques, quan veia les imatges de la Plaça de la Verge de València a arrebossar de gent i quan veia als titulars dels telenotícies de quasi totes les cadenes la gent clamant contra totes aquestes lacres del nostre país. Pareix que la societat valenciana comença a despertar...

Assumiràs la veu d'un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble.